Les eleccions d’ahir al rectorat van acabar de la manera més trista possible: En primer lloc cal destacar l’abstenció, que va ser del 78,62% i, en segon lloc, la opció més votada no va ser cap candidatura sinó el vot nul, amb 835 vots (1.176, si sumem vots nuls i vots en blanc).
Anna Maria Geli (amb 746 vots) i Manel Poch (amb 710 vots) es saludaven alegres després de conèixer el resultat, a la Facultat de Lletres. Una alegria incomprensible tenint en compte els resultats. Els representants dels estudiants no podíem estar més estupefactes davant d’aquest panorama.
Després d’intentar deslegitimar els processos democràtics que van endegar els estudiants contra el Procés de Bolonya, dient que els dos referèndums que havíem realitzat de forma oficial no eren legítims per haver aconseguit un 14,76% i un 18,10% respectivament, els dos candidats ara donen per bones unes eleccions que han assolit el 21,38% de participació.
Cal tenir en compte que els dos referèndums eren no-vinculants, a diferència de les eleccions al rectorat, que sí que són vinculants. Per la qual cosa la participació s’hauria d’haver disparat aquesta vegada. Però no ha estat així, tan sols hi ha hagut una diferència d’un 5% i un 3%, respectivament. És a dir: Una participació mediocre per unes eleccions a rectorat.
Vistos els resultats, doncs, no puc fer altra cosa que exigir la convocatòria de noves eleccions al rectorat, amb nous candidats. És impensable que tot i la participació absolutament ridícula i el gran pes del vot nul i el vot en blanc, es vulgui mirar cap un altre costat i governar, durant 4 anys més, malgrat tenir la immensa majoria de la universitat d’esquenes. No és ètic per a la democràcia universitària, ni convenient per a una bona governabilitat de la UdG els propers anys.
«He esgotat totes les vies institucionals possibles»
Prenc la decisió d’abandonar el càrrec de representació institucional dels estudiants després d’una reflexió profunda. Durant els dos darrers anys he assumit el càrrec amb responsabilitat i lleialtat institucional. No ho ha fet així el rectorat.
El rectorat de la UdG ha intentat una vegada i una altra deslegitimar el propi òrgan institucional de representació dels estudiants de la UdG (per no dir els òrgans de representació i participació directa, que ni tan sols es contemplen als estatuts de la UdG). Ha intentat minvar-ne la participació impedint-ne les eleccions anticipades que tothom demanava i ha fet cas omís de totes les reclamacions dels estudiants durant aquest temps.
Em temo que per més que segueixi treballant-hi, és impossible aconseguir res més davant d’un panorama com aquest. Tots els esforços per a fer propostes constructives, realistes i raonables, xoquen contra la mateixa paret de sempre. El “no” sistemàtic del rectorat a totes les propostes dels estudiants, siguin bones o dolentes.
«Dimiteixo, doncs, com a protesta per la situació de manca de democràcia i participació que vivim a la UdG i per exigir noves eleccions al rectorat»
Aquesta és una decisió unipersonal i només afecta al Coordinador del Consell d’Estudiants. La tasca de coordinació del Consell l’assumirà, fins que no hi hagi noves eleccions, una Comissió Gestora formada pels membres de la Comissió Permanent del Consell d’Estudiants.
Jordi Gasulla i Flavià
Girona, 18 de novembre de 2009
Jordi!!!! …. necessito que em responguis moltes preguntes… quan puguis truca’m.
un petó…
A la meva facultat la situació és semblant o pitjor, NO tenim degà. M’ha sapigut greu de debó tot el que he llegit, sé que tu no dimitiries per poca cosa. Així doncs, això que passa és molt indignant. Sé que és típic, però s’ha de seguir endevant, siguis on siguis et t’envio tots els ànims possibles.
Òstia Jordi, com està tot plegat!! Què hem de fer?? S’ha acabat creant una massa social inútil, impenetrable, ignorant, de tantsemenfotisme global, una societat en la que m’hi incloc a vegades, que ha crescut volent ser passiva perquè és el més còmode, que ha vist tantes vulneracions de la democràcia que no li han afectat en el seu camí de la feina al sofà de casa que ja ni es sorprèn per res, ni s’indigna per res, ni fot res de profit.
I els qui sovint intentem moure alguna cosa xoquem constantment amb aquesta massa fofa, inútil, pràcticament inactiva i això provoca una impotència que m’infla les venes. “Els representants que tenim són conseqüència de la societat que hi ha, i la societat que hi ha és conseqüència dels representants que tenim”, un peix que es mossega la cua, on ha acabat sent molt fàcil crear aquesta massa fofa que no s’impliqués per res i deixés via lliure als amants del poder.
En moments així, Jordi, el que m’acabaria d’enfonsar és que tu perdessis l’esperança.
Aquí estic, respira fort!
Alba.
Jordi t’entec més que mai! Va passar el mateix a la UB! I ara amb el nou rector super feixista vol treure el requisit de tenir el nivell C per obtenir la catadre a la UB!
És molt fort!
Laura
Jordi deixa’m que et digui una cosa perquè discrepo bastant del què dius. Entenc que vistos els resultats el més lògic, doncs tampoc entendria jo unes eleccions noves a rector, seria que la rectora fes un pensament de cares als estudiants i és replanteges la seva posició envers els estudiants. Però a vegades també és necessari entonar el mea culpa en el sentit que poc pot fer el consell d’estudiants si un gran gruix dels estudiants, i perdoneu-me que ho digui així, tant se’ls hi en fot qualsevol tema referent a la universitat que no sigui assolir els seus estudis i punt. Prova d’això per exemple ho podrem trobar amb els delegats de curs. Fins on jo puc saber, en la meva facultat s’han d’oferir crèdits de lliure elecció als estudiants perquè algú ho vulgui fer. A mi no amb diràs que no es trist això. D’altra banda trobo just que es parli en referència a les eleccions dels vots nuls i vots en blanc, que aquests si que demostren el descontent amb els candidats, en canvi aquest 78,62% d’abstenció es fruit d’aquest passotisme en temes que afecten a la universitat. I no deixa de ser una abstenció semblant a la que és produeix en unes eleccions estatals, autonòmiques o locals. Es difícil trobar estudiants interessats en els temes que afecten a la universitat, ja sigui perquè n’hi ha que combinen estudis amb la feina, ja sigui per por a prendre segons quines posicions per les possibles represàlies que hi puguin haver, o be per pur passotisme. Un altre exemple son les enquestes de docència la gran majoria passa de fer-les normalment per què consideren que no son anònimes, tot i que s’hagin assegurat que ho són i s’allargui el termini per fer-les en algunes facultats juntament amb una carta del deganat recomanant als estudiants que les facin que son anònimes. I ens podríem passar l’estona trobant exemples que demostren el poc interès d’un gran gruix d’estudiants. I part de culpa també la té el consell d’estudiants que no ha sabut transmetre la informació de forma correcte, en el sentit que moltes de les coses que heu fet, als estudiants no ens ha arribat la informació. Jo estic a Montilivi i allà la informació no arriba, be, els temes referents a Bolonya si però res més.
¿I la culpa d’això la te el rectorat també?
Amb això no vull dir que no entengui la teva posició o més ben dit entenc les dificultats que t’has trobat però es necessari també fer aquesta lectura de les coses i no només dir que la culpa la té el rectorat. Es més el rectorat sap que molts estudiants no tenen interès en temes que els afecten però passen de tot i això els enforteix més en les seves negatives continues a les propostes d’una part dels estudiants, que no són tots.
I per acabar vull donar-te un motiu per pensar, segons els cens de les eleccions, d’estudiants n’hi ha 10.156. ¿No creus que si s’aconseguís que 9.000 estudiants es manifestessin el rectorat potser no es negaria a tot?
Be, ara ja has dimitit i ho sento però no hi estic d’acord, considero que es passar la pilota a la teulada d’un altre i tu ja ara et dedicaràs a pensar en altres coses.
En fi Jordi quant et vegi per Olot ja t’ho diré en persona
És bastant digne no participar, donar suport i legitimar un règim antidemocràtic.
Ara, l’Alberto té prou raó. Si la gent és una massa amorfa i passiva, no es pot fer gaire res, tot i que no em sembla criticable la teva opció (sobretot si senzillament canvies de front de lluita).
Marta, gràcies per preocupar-te, hehe.
Àurea, gràcies pels ànims. Per sort m’he capficat en un altre tema (les consultes populars) i ja no penso en tot el merder de la UdG. Desgraciadament, el panorama és lamentable…
Alba, gràcies per ser-hi, com sempre. Com et pots imaginar costarà molt fer-me cansar definitivament. Encara que tingui la mentalitat d’un avi renegaire cremat de la vida, la necessitat de fer quelcom per canviar el món és més gran encara. Ànims a Granollers, allà també hi teniu molta feina!
Laura, ens en sortirem! Això va a cicles. Ara en toca un de xungo, què hi farem. D’aquí un parell o tres d’anys tothom tornarà a despertar, perquè hauran vist que els privatitzen la universitat. Emprenya no poder fer-los despertar abans, però així són les masses… Imprevisibles i manipulables, per desgràcia.
Alberto, és cert que la majoria d’estudiants de la UdG passen de la participació i es preocupen per les seves vides. En part és comprensible, però no ho comparteixo i com pots suposar no és el meu cas. Tots els membres del Consell d’Estudiants, així com la gent que ha participat en les assemblees d’estudiants de la UdG, han intentat per activa i per passiva participar i fer propostes. Però per més raonables que hagin estat (vegi’s la proposta de desocupació de la FEP) han estat rebutjades unilateralment, sense debats ni negociacions. Era un no a tot. Ara també. Mea culpa, sí, però no dels que participàvem amb totes les nostres forces, sinó d’aquells que no han fet mai res per canviar el seu entorn. Sobre les enquestes de docència t’he de dir que són un exemple claríssim de com no voler fer les coses bé. A la UdG no hi ha avaluació del professorat, i així tenim la qualitat que tenim. En aquest sentit, haurien d’aplicar la mà dura que solen aplicar-nos als estudiants. La manca d’informació sí, és culpa del rectorat i únicament del rectorat. El Consell d’Estudiants s’ha gastat molts diners i els seus membres molts esforços a voltar per on hagi calgut per explicar les coses, però qui té capacitat real d’escampar informació és el rectorat, mitjançant el web, el professorat i les tutories. També les facultats i escoles, que consti. Hi ha exemples molt reeixits de campanyes d’informació (pregunta a la FEP). En fi, espero veure’t per Olot. Ara mateix no sé quin Alberto ets, suposo que ja m’ho faràs saber.
Empala, com estic segur que no dubtaràs, efectivament, només canvio de front. I no trigaré gaire a tornar a l’educatiu…
Una abraçada,
Salut!