La democràcia està bé, ens hi sentim còmodes, però desenganyem-nos, hi ha temes molt més importants a solucionar ara per ara: Empreses que tanquen, famílies a l’atur, molts gent en risc de pobresa, sistema educatiu ineficient, la grip A, joves mal educats…
Perdre temps defensant el dret de la gent a votar ara per ara és malbaratar esforços en un tema que no és prioritari. És per això que he decidit no promoure la democràcia, com a molt acompanyaré qualsevol iniciativa de la societat civil destinada a fomentar-la.
Sí, ja sé que tinc molt de poder polític i que la meva aportació seria molt important per a construir un estat democràtic, però ara no toca. Això potser implicarà viure durant un temps en un règim antidemocràtic, on el poble no pot decidir el seu futur, però què hi farem, tu, hi ha coses més importants a la vida.
Bé, paro de dir bestieses… Només volia reproduir durant una estona el paper patètic que està fent Convergència amb les consultes populars sobre la independència. Aquesta postura que diu “no promouré consultes, però les acompanyaré allà on algú les impulsi”. Si a aquesta frase hi canviem “consultes” per “democràcia”, el resultat posa la pell de gallina.
Les consultes populars són la base de qualsevol estat democràtic. La democràcia (segons el diccionari) és aquell sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els ciutadans en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
La postura de Convergència, de no defensar i promoure incondicionalment consultes populars sobre la independència, o qualsevol altre tema, demostra una vegada més la mediocritat de molts dels polítics actuals, que no són capaços ni de defensar els principis democràtics.
No vull parlar del PSC (que s’hi ha mostrat radicalment contrari), o d’ICV (que juga a la puta i la Ramoneta). O perquè no dir-ho, d’Esquerra Republicana de Catalunya, que després d’anys al govern només ha reaccionat quan la CUP ha presentat mocions en pobles on té regidors. Avui em vull centrar en Convergència.
La independència de la nació catalana la aconseguirem quan es sumin almenys dos factors imprescindibles: La mobilització ciutadana, que Arenys de Munt ens ha ensenyat molt bé per on ha d’anar, i l’acció política, que ha d’estar a l’alçada de la mobilització ciutadana, treballant unitàriament (pel país i no pel partit) i planant-se quan faci falta.
Gandhi deia la següent frase: “Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania el pot dominar”. Ja és hora que els polítics se la facin seva; o que la societat faci net d’aquests polítics.
Salut!
Publicat a: Opinió Nacional (21/09/2009)
“Les consultes populars són la base de qualsevol estat democràtic.”
QUINA BAJANADA MÉS GRAN!! La base del sistema democràtic és la representació parlamentaria i la separació dels tres poders del estat!
Digam un sol país al món i la la història en el que el govern ho consulti tot mitjançant plebiscits!!
Perqué paguem un sou als diputats si no son capaços de prendre decisions tots solets i ens ho han de venir a preguntar tot cada setmana?
Arqueòleg Glamurós,
Parles dels estats amb una democràcia representativa (no participativa). Jo estic per la segona opció.
Crec que és molt més democràtic demanar a la gent el que pensa. Si bé fa temps implicava una despesa econòmica i de temps massa gran, amb les eines de què disposem és molt més senzill i ràpid.
S’ha demostrat que el sistema actual no serveix per a defensar els interessos de la majoria de la població (sinó, mira l’especulació immobiliària). Per tant, una mica d’aprofundiment democràtic no ens anirà gens malament per a superar una elit política mediocre…
Com sempre, és qüestió d’opinions. Gràcies per aportar la teva una vegada més (d’això es tracta la democràcia).
Salut!
Doncs jo, perdoneu-me però cada cop que sento la paraula “Democràcia” se’m posa la pell de gallina. Jo no soc demòcrata (que no vol dir que sigui autoritari). Algú va definir la democràcia com el menys dolent dels sistemes de govern actuals. Potser tenia raó. Jo prefereixo denominar-la “la dictadura de les majories”. Sí, ja sé que les majories volen dir que hi ha molta més gent d’acord que en desacord i la estabilitat del grup és major, però no deixa de ser una dictadura i no garanteix la millor solució per a cada problema.
Us imagineu en un grup de persones (on només hi ha un metge) fent una consulta per a decidir quin és el tractament que se li ha de donar a un malalt?. Es decidirà el que proposi el que millor oratòria (capacitat de convèncer) tingui, i si no és la del metge, doncs el malalt va arreglat.
La majoria és ignorant (estadísticament parlant), aleshores les decisions es prenen més per sentiments o sensacions que no pas per raons.
Aquest dilema era constant a l’Antiguitat on es passava de democràcia a república, de república a dictadura i de dictadura a democràcia amb molta freqüència doncs tots els sistemes eren injustos o ineficaços. Quan s’afartaven d’un sistema acceptaven el canvi.
La democràcia representativa està en crisi actualment perquè els que es presenten per a ser escollits, que haurien de tenir més coneixements i experiència en la tasca a dur a terme, són d’una mediocritat esparverant. A més. el sistema està basat en uns partits polítics que (per definició) es preocupen més d’ells mateixos que dels que representen.
Si ho traslladem a Catalunya, minoritària en el còmput de l’Estat espanyol, serem sempre esclaus de la majoria dins de la democràcia. Les mateixes lleis i forces armades que defensen aquesta democràcia ens esclavitzaran. Tampoc no ens deixaran canviar-les perquè siguem independents. La democràcia donarà permís a les forces armades per a reprimir-nos si anem contra aquestes lleis.
Els partits polítics catalans (tots) ho saben i per això ningú piula gaire, no sigui que li piquin la cresta. Les CUP i altres associacions (encara verges de la responsabilitat política a gran escala) són els únics que s’atreveixen a dir el que pensem molts catalans (que no tots).
Lo d’Arenys va ser una ventada d’aire fres ……. però l’Estat Espanyol ni es va immutar….. perquè la democràcia i les seves lleis estan del seu costat.
Salut i perdoneu la parrafada però és que estic molt cremat darrerament i necessitava treure-ho del pap.
Conclusió?
Demanes una conclusió. Te la donaré.
No poseu la democràcia devant de tot, perquè només ens agrada quan ens va a favor, quan els vots ens donen poder a decidir, no és justa amb les minories i no és eficient doncs les decisions es prenen per sentiments i no per coneixements.
Hem de cercar una forma de govern millor que la democràcia. Els catalans tenim un problema i tots els que us dediqueu a la política (o en teniu inquietuts) només lluiteu dins els paràmetres de tota la vida. Això ens portarà a un carreró sense sortida. A haver de escollir entre la confrontació amb l’EStat Espanyol o la resignació. La puta i la ramoneta la hem estat fent sempre els catalans (de tots colors i condició) ja que la nostra posició dins l’Estat Espanyol sempre ha estat de debilitat.
Si, com Guardiola fa en futbol (i tants altres catalans en altres àmbits), som capaços de fer bé les coses, de descobrir aquest sistema de govern, millor que la democràcia, no només seria bo per els catalans sinò que seriem una llum i un exemple per a tot el món.
Hi ha gent que cerca alternatives al capitalisme (i formes similars) perquè no és la solució als problemes económics de la humanitat. Per què no fem el mateix en matèria política?.
Si el que demanes és solucions, no les tinc, només sé el que em fa mal i em queixo. Un malalt no ha de ser doctor en medecina per a queixar-se de que el seu tractament actual no li funciona.
Cites Gandhi (a qui jo admiro profundament malgrat algunes diferències menors), quan parles de desobeïr lleis injustes. Aquí set presenta una paradoxa, tens dret a desobeïr les lleis si són injustes per als catalans i fer un referendum però no saps quina quantitat de catalans les troben injustes si no pots fer aquest referèndum (potser no tens dret a desobeïr-les). Aquí aplico el concepte de “just” segons els paràmetres democràtics.
Avui he vist la direcció del teu blog al messenger (ja em sap greu però no utilitzo gaire al msn) i hi he fet una petita incursió.
En referència al comentari del blog (carda).
A tall de resposta breu:
La meva intenció no és altre que donar a conèixer raons ( a part de les sentimentals) que em fan creure que la independència de Catalunya és necessaria.
La referència al partit:
En la situació en què estem crec que els partidismes i les batalles ideològiques estan fent més mal que bé.
Per mi hi ha una prioritat que ajudaria a arreglar els demés problemes que estem arrossegant des de fa temps.
Com deia “aquell”:
-Obtenim primer el terreny, després ja decidirem com ens l’ arreglem per què ens agradi a tots.
Ens veiem per Olot o per aquí.