Cinc minuts de silenci, ha començat una nova campanya electoral. Allò que hauria de ser el final d’un procés de debat ciutadà sobre el futur d’Europa acaba sent l’arma dels partits que ostenten el poder per a censurar qualsevol alternativa a la seva manera de fer política.
Qui els ho hauria de dir a tots els que van lluitar per les llibertats democràtiques, que sota el mateix nom s’hi tolerarien lleis, normatives i protocols del tot antidemocràtics… Un seguit de trampes, sota el nom de “Llei electoral” que utilitzen els partits “majoritaris” per assegurar-se la seva continuïtat en el poder.
Els que rebeu TV3, segurament us haureu adonat que cada cop que hi ha eleccions els periodistes inicien una campanya de protesta, ja que la llei electoral els obliga a modificar els temps d’informació per a cada partit, de tal manera que els partits majoritaris reben gairebé tota l’atenció, mentre que els que són minoritaris o són nous gairebé no tenen dret a sortir.
Fa molts anys que repeteixen la mateixa queixa, però com que tots i totes seguim votant les opcions polítiques que mantenen aquestes normes, doncs tot segueix igual. Ens creiem un país del primer món, l’avantguarda democràtica del món mundial, etc. etc. I no som capaços d’adonar-nos ni d’això. Fem una mica de repàs a la “Llei electoral” de l’estat espanyol? (Font)
Sobre el finançament: “L’Estat subvenciona les despeses electorals efectuades pels partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors, en funció dels escons i vots obtinguts”. Traducció: Els partits que obtinguin més escons (és a dir, dominin més institucions, gestionin més diner públic, etc.), rebran més diners proporcionalment que aquells que no estiguin al poder, per a fer la seva campanya electoral.
Sobre l’accés als mitjans de comunicació: “Durant la campanya electoral, els partits, federacions, coalicions i agrupacions d’electors que participen en les eleccions tenen dret a espais gratuïts de propaganda a la televisió i emissores de ràdio. L’adjudicació d’espais gratuïts de propaganda electoral es fa respecte al nombre total de vots obtinguts per cada partit, federació o coalició en les anteriors eleccions.”
Suposo que no cal més traducció… Els polítics que tenim s’han fet les lleis a mida per seguir governant durant molts anys. És responsabilitat nostra, del conjunt de la població, el fet de continuar donant-los el vot (per què segueixin manant uns quants anys més) o de no fer-ho (i fer-los baixar d’aquesta trona que s’han fabricat a costa de la gent normal).
Salut!
–
Manel – La gent normal
El que dius és cert i complexe de solucionar.
Jo canviaria, per exemple, el sistema d’assignació d’ascons.
La proporcionalitat fa que, si tots els partits ho fan malament i perden vots, tot queda igual. Es pot perdre milers de vots i mantenir els mateixos ascons.
Hi han dues maneres de lluitar políticament: una és fer-ho be, convèncer els possibles votants i guanyar vots. L’altra és dir lo malament que ho fan (o farien) els altres partits i així, si ells no pugen, els altres tampoc. Aquesta segona opció és la majoritària actualment. És a dir, desconfiança en la classe política i cada vegada més votants desmotivats.
D’aquesta manera tot queda més o menys igual i tots els partits polítics al parlament neden en la mediocritat, la paràlisi i tenen el mateix interès de conservar el que tenen, la seva part del pastís.
Jo proposaria un canvi en la llei electoral. Si un partit perd un percentatge de vots (o el guanya), que tingui penalització d’ascons (o bonificació). D’aquesta manera, el que tots buscaran és convèncer ells i no desprestigiar els altres, ja que que els altres perdin vots no els donaria cap benefici en ascons. S’haurien de donar ascons segons els vots obtinguts. Si hi ha més d’un 50% d’abstenció la votació no val. A partir d’aquí, hi hauria tan per cent d’ascons segons el tant per cent de vots escrutats i proporcionalitat entre els vots a cada partit.
És a dir, que si ha votat el 70% de la gent, aleshores només es poden repartir el 70% dels ascons. Semblaria que tot quedaria igual (amb menys gent a decidir). No ho seria doncs ho arreglaríem fent que per a aprovar una llei foren necessaris més del 50% dels vots si hagués votat el 100% de l’electorat.
Seria una canya. Tots els partits es veurien obligats a convèncer els ciutadans perquè votessin i, tot i així, després no hi hauria majories clares i haurien també de convèncer-se entre ells per a tirar endavant les lleis. Quanta menys gent hagués votat més vots dels altres partits necessitarien per arribar al 50%. És a dir, a tots els partits els interessa que la gent voti encara que sigui a les altres formacions.
Ara, a més de dominar les cambres i els mitjans de comunicació, els partits ho poden fer malament i no els significa gairebé res. En el sistema que jo proposo, estan obligats a convèncer dia a dia per a no perdre-ho tot.
El problema, com en el cas del monopoli polític dels partits, és que per a posar en marxa aquest sistema, s’hauria de canviar la llei electoral i això ho haurien d’aprovar els partits actuals. És a dir, que estem davant d’una quimera.
Cóm podem lluitar contra els partits?. No votant-los?. Això funcionaria si ho féssim moltíssima gent, cosa que no passarà doncs hi ha molt de vot captiu i constant.
Com be dius, tota la lluita per la democràcia per a acabar en mans de la dictadura de la partitocràcia.
Ho tenim cru.
Reibob,
La llei electoral catalana és una competència que es va aconseguir a l’època Suárez, i durant gairebé 30 anys cap dels governs catalans s’ha interessat en redactar-la. Això és molt greu i demostra quins partits ens governen.
Tot i així, apuntes a un parell de llocs molt interessants. En primer lloc, la idea de disminuir el nombre d’escons segons la participació. Això sembla que no, però fa molt de mal als partits, que no poden col·locar tanta gent com voldrien. El punt feble, però, és que es perjudica als petits.
El penalitzar la devallada de vots pot tenir trampa, ja que un partit que es presenta per primer cop no tindrà variació, per exemple. O un que hagi aconseguit 5.000 vots en unes eleccions, a les següents en treu 15.000 i la bonificació gairebé li regala un diputat, per triplicar els vots. Jo no crec que els resultats de les eleccions s’hagin de valorar en funció de les anteriors. Bàsicament perquè és l’argument que utilitza l’actual reglament de la campanya electoral per a distribuir els diners i els còmputs de temps.
Si reduïm el nombre d’escons i mantenim el 50% de la població amb dret a vot com a línia de la majoria absoluta, ens podríem trobar fàcilment amb un atzucac parlamentari on no s’arribés mai a cap acord. La idea d’exigir un 50% de la participació està bé, però fixa’t que es podria donar el cas d’una participació del 50,1% on voldria dir que TOTS els parlamentaris haurien de votar que sí a una llei per aprovar-se. No és viable.
Lluitar contra els partits majoritaris és el més fàcil del món. Són majoritaris perquè gent com tu i com jo els vota. Jo ja no ho faig. Tu sí? Si és així, no et pots queixar que sigui majoritari.
Al final de molts debats, però, acabem pensant el mateix: La regeneració política. I això ens hauria de fer pensar… Qui pensem que la regenerarà, la política? La gent que els partits estan formant per ser el seu relleu? Doncs no, la gent que ara per ara no està enlloc però té opinió política. És la gent del carrer la que s’ha d’implicar políticament perquè la política canviï.
Salut!
Entro compeltament en sintonía amb el que esmenta en reibob, és la gent que ha de accedir més en la política a fi i afecte de reemprendre una bona activitat política, però si la millor forma de reduïr al no res als partits majoritaris es no votar-los, de que ens servirà si els minoritaris encara tenen menys a pelar en la presa de decisons.Tot plegat és molt enrebassat però tenim que estar sempre l’aguait, al coincideixo en que han de canviar els polítics no pas la política.