Aquest dissabte hi ha a Brussel·les una manifestació per a fer saber a Europa que existim i volem decidir el nostre propi futur com a poble. En altres paraules: Els anem a dir que volem exercir el dret a l’autodeterminació que ens reconeix l’Article 1 del Tractat Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Algunes persones, al llarg de les darreres setmanes, m’han preguntat per què havia decidit anar a la manifestació. Intentaré explicar-ho en quatre punts: En primer lloc, perquè coincideixo amb el fons del lema de la campanya “10mil a Brussel·les per l’Autodeterminació”. La nació catalana, com totes les altres nacions del món, han de poder decidir lliurement el seu futur.
En segon lloc, perquè el fet que les Nacions Unides reconeixin aquest dret no soluciona el conflicte de forma automàtica. Com ja sabeu, l’Article 8.1 de la Constitució Espanyola diu que l’exèrcit espanyol té la missió de “garantir la integritat territorial” de l’estat. És a dir, que queda per escrit l’amenaça a qualsevol intent democràtic de decidir tenir un estat propi.
Això significa que l’estat espanyol incompleix flagrantment el Tractat Internacional pels Drets Civils i Polítics que ell mateix va signar el 27 de juliol de 1977. Tot i així, la ONU no té cap intenció de fer-li canviar la Constitució perquè encaixi amb la legalitat internacional… Si això no ho denunciem nosaltres, no ho farà ningú.
En tercer lloc, perquè és una iniciativa promoguda des de la societat civil, sense cap partit polític amb pretencions electorals al capdavant. Si bé és cert que una part de Convergència vol fer d’aquesta manifestació el tret de sortida a una etapa independentista en el partit, també és cert que aquest mai s’ha posicionat obertament en res. Això pot delatar dues coses: O no es posicionen perquè no ho són, o no es posicionen perquè són uns covards. En qualsevol cas, és molt trist.
Finalment i en quart lloc, perquè ens cal internacionalitzar la situació injusta en la que ens trobem. Les darreres independències declarades a Europa ens estalvien unes quantes explicacions, ja que han estat reconegudes per gairebé tot el món (menys Espanya, és clar). Tot i així, si no comptem amb suports internacionals, se’ns farà difícil que el nostre dret de decidir sigui respectat.
I com que hi ha força teca a discutir, suposo que amb els comentaris que feu acabaran de sortir la resta de temes. Ho deixo així i animo a tothom qui encara tingui dubtes a assistir-hi per fer de contrapunt a la mediocritat política en la qual ens trobem…
Salut!
–
Gerard Sesé – Som 10.000 a Brussel·les
Totalment d’acord company.
Nosaltres també hi serem a Brussel·les.
Jordi estic amb tu!!
He estat a Brussel·les perquè vull un estat català totalment independent. Vull que els catalans puguem prendre les nostres pròpies decicions cap al futur. A més la independència no està en mans de cap partit, per això cap partit s’ha pogut apoderar-ne, encara que s’haja intentat.
La llibertat col·lectiva és necessària per aconseguir arribar a la lliberetat individual que ha de posseir tot individu. L’únic camí per aconseguir-ho és l’autodeterminació. La independència del poble català: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
No us oblideu del sud!!!
salut!
Jo no hi vaig ser, tot i que m’hagués agradat de allò més prendre part activa d’aquest esdeveniment, veure els carrers plens de gom a gom, amb Senyeres i Estalades, protestan, xisclan, fent esbarjo engrescats, Esmorteïnt els cops i les empentes fortuïtes per l’exaltació, tota una munió de sensacions on hagués expremut fins l’últim detall. Aisssss no em vull posar romàntic que després dic bretolades.
En fi Jordi contineu així.