Rebo una trucada de TV Girona. M’expliquen que després d’intentar lligar un debat televisat sobre el procés de Bolonya, es fan enrere perquè la Rectora i el Departament d’Universitats els han donat llargues tantes vegades que sembla que no hi hagi cap mena de voluntat de fer-lo.
D’això fa prop d’un mes. Ahir vaig rebre una altra trucada de la periodista, dient-me que aquest mes tornaran a intentar-ho. Dubto sincerament que ni la Rectora ni la Generalitat tinguin cap ganes de debatre públicament sobre el tema, però després de la pressió mediàtica que ha despertat la seva negativa, esperem que s’ho hagin repensat.
Un altre episodi esperpèntic relacionat amb evitar el diàleg per la via que sigui es va produir fa una setmana a l’Escola Politècnica Superior (EPS). A les 12 del migdia del 25 de febrer hi havia programada una sessió oberta als estudiants on la Rectora havia d’explicar el Pla Estratègic 2008-2013 i respondre a “tots els temes que siguin d’interès”, segons el correu electrònic.
Una sessió semblant es va produir el 5 de febrer, quan encara no hi havia classes, a la Facultat d’Educació i Psicologia (FEP). Com que només hi va assistir un estudiant, vam demanar de repetir la sessió una setmana més tard, però la Rectora va preferir convidar-nos a assistir a qualsevol de les sessions que es celebressin als altres centres de la UdG. Aprofitant el convit, vaig decidir anar a l’EPS per dir-hi la meva.
Comença l’acte i el Director de la Politècnica presenta la Rectora de la UdG. Aquesta dedica més d’una hora a explicar les bondats del Procés de Bolonya tal com havia fet a la FEP. Pot fer el seu discurs sense que ningú la interrompi, tot i que a algun membre del públic se li escapa algun estossec quan la Rectora diu “finançament”. Fins aquí, tot pot semblar normal.
No em va semblar tant normal quan em van intentar negar el dret a la paraula, tot donant per finalitzat l’acte, encara que faltava mitja hora per l’estona que es va estipular que durarien les intervencions del públic. Com que el micro el tenia un noi de la fila de darrere meu, me’l va allargar i vaig intentar intervenir per parlar de finançament.
Però error. El Director de la Politècnica fa un crit. Diu que ell decideix quan s’acaba el debat i la Rectora em crida pel cognom primer, i pel nom i cognom tot seguit, per dir-me que “no puc parlar a tot arreu”. Intento recordar-li que ella mateixa m’havia convidat a aquella sessió, vacil·la per què sap que tinc raó, però continuen amb la seva. El debat queda tancat entremig de xiulets i algun crit d’indignació des del pati de butaques.
Així està el rectorat de la UdG. El debat hi pot ser fins un punt. La hipocresia sembla no tenir límits i cada vegada més m’adono que hi ha certa gent que, senzillament, no vol que es parli de les coses. Aquests dies m’estic quedant a dormir més sovint a la Facultat d’Educació i Psicologia. I cada vegada més convençut.
Negar la paraula a un estudiant és indignant, però ho és més quan parlem del Coordinador del Consell d’Estudiants i que se’l censura per la incomoditat que representa que la gent l’escolti. Ara cal que tothom sàpiga de quin peu calça el rectorat de la UdG. Rectora, dimissió.
Salut!
Crec que ningú té cap dubte de que no et van deixar parlar de manera intencionada. Perquè dubto que no t’anés a cridar (la Rectora) si no haguessis tingut l’intenció de parlar, bé i el cap del departament, es obvi que es van d’acord, tot i que no hagués sigut parlant-ne específicament. No els hi interessa, és obvi.
Bé, com que et crec i ets una bona peça, els fas por.
Espero que qui et llegeixi, vegi i se n’adoni de que per alguna raó no et deixen parlar en ser contrari a Bolonya. Quedar-se sense arguments, no saber debatre el que ells com a professors, rectors, etc no deuen poder defensar estant-ne totalment convençuts i tenint retòrica suficient?
Estan massa segurs de que els guanyaries, els fa por.
Salut!
Mira, jo crec que tu no vols debatre, senzillament dir la teva i que tothom t’escolti. Per parlar no cal tancar-se a la universitat a dormir, busca’t un lloguer i treballa una mica. El que trobo jo és que tens poca feina, i parlar per parlar me’n vaig al bar amb els amics, no amb algú que diu que vol debatre quan el que vol es exposar la seva veritat absoluta…!
Senzillament, es vergonyós que parlis en nom dels estudiants.
Cal una reforma d’ensenyament, això està clar, o sigui que la BOLONYA està bé, no perfecte, però si millor del que hi ha ara.
Amic Josep,
Si vols, demà mateix dimiteixo com a Coordinador del Consell d’Estudiants i que un altre ocupi el meu lloc. Viuré molt més tranquil i sense l’estrés que porto a sobre. Si et penses que necessito protagonisme o “parlar per parlar” deu ser que no em coneixes.
Per parlar amb la Rectora de la UdG, desgraciadament, sí que ha calgut quedar-se a dormir a la universitat (quina llàstima que no hagis estat els últims 3 anys al Consell d’Estudiants per a comprovar-ho). Fins que no va passar això, totes les propostes sobre participació que ara el rectorat accepta, havien estat rebutjades perquè eren “impossibles tècnicament”. De cop i volta, amb la pressió mediàtica i dels estudiants, resulta que sí que són assumibles (fins i tot diuen que ho comparteixen plenament!). Sobre el Procés de Bolonya, però, la seva postura continua igual d’enrocada que sempre i es neguen a dur a terme un procés obert i participatiu. D’això no en dius res? No t’importa?
Si trobes que és vergonyós que parli en nom dels estudiants et recomano dues coses: 1. Que miris els resultats dels referèndums que s’han fet, que són exactament el que he defensat en públic i no cap altra cosa (jo no decideixo res, exerceixo de portaveu del Consell d’Estudiants). 2. Si ets estudiant, cosa que no has concretat, presenta la teva alternativa. Serà d’allò més benvinguda i a mi em treuràs un pes de sobre.
“Bolonya està bé”? No podries precisar una mica, si us plau? Parles de la Declaració de Bolonya, del Procés de Bolonya o de tot el que t’han dit que és “Bolonya” però, amic, realment no hi té res a veure i difícilment s’acabarà duent a terme?
Una abraçada,
Salut!
Tinc entès (si estic equivocat, perdona’m) que ja s’ha fet el debat televisat. Ens podries fer cinc cèntims de cóm va anar, quí hi hereu i què va dir cadascú?. O almenys on podem trobar el programa per a veure’l?.
Gràcies.
Per cert, tenint en compte les darreres actuacions dels Mossos fent fora tancats per Bolonya a vàries universitats, penseu que també us ho poden fer a vosaltres?. Què fareu si això es produeix a Girona?. I desprès què?.
Hola Reibob,
Aquestes setmanes vaig molt atrafegat i m’és impossible actualitzar el bloc, així que disculpa per no respondre abans el comentari.
El debat es va fer, just la setmana després de publicar aquest article i de denunciar la manca de debats públics a través de pancartes i pamflets (per Girona i a través de la xarxa). Pel que sembla, no s’atreveixen a debatre fins que no tenen més remei que fer-ho per la pressió pública.
He intentat trobar-lo per internet, però em sembla que no és possible trobar-lo (si algú ho sap fer, si us plau, que digui com es fa). Tot i així, et puc dir que van assistir-hi la Rectora de la UdG, la Comissionada d’Universitats i Recerca de al Generalitat de Catalunya, la professora Carmen Echazarreta, la Degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i jo mateix, com a representant dels estudiants.
El debat es va fer curt, i em va donar la impressió que es tallaven els debats just quan començaven a sortir les coses interessants (les de fons). Com pots suposar, em vaig quedar bastant sol en la crítica general al procés i sobretot en el perill evident que suposi una mercantilització de la universitat pública, encara que en algun moment la Comissionada ho va admetre i tot.
La veritat és que no en vaig sortir satisfet, ni pel paper que vaig fer ni pel resultat global, ja que trobo totalment desproporcionat que la única veu crítica amb tot plegat fos la meva (un estudiant) davant de quatre persones amb un càrrec i una formació molt més extensa que la meva. Una desigualtat de representació que no s’entén quan la majoria de gent s’oposa al procés tal i com s’està fent. (adjunto índex d’opinió)
http://assembleaudg.blogspot.com/2009/04/el-no-bolonya-duplica-el-si-i-la-meitat.html
Malgrat tot, crec que és positiu que hi hagi més debats com aquest i que siguin públics. A cada taula rodona on he participat jo o qualsevol veu crítica amb el procés la gent en surt amb una imatge molt diferent a la que les institucions volen vendre. Per alguna cosa serà.
Encara recordo com, durant el debat sobre la constitució europea, l’índex d’opositors augmentava quan més informació havien aconseguit. Suposo que amb això passa si fa no fa el mateix…
Salut!
Que sàpigues que ho he llegit.
Cuida’t
Amb amor,
MU!
El Rector te por que hi hagi epidemies a la seva Universitat!
Amb amor,
JB
Com ja vaig dir un dia, es pot compartir o no els vostres postulats però …. tan de bo que mai ens falti gent disposada a lluitar pel que creu que és just pel conjunt de la societat. En un món on els polítics ens deceben un dia sí i un altre també, sou una glopada d’aire fresc al rostre.
Mirat des de fora i amb la imparcialitat que pugui aportar, crec que heu quedat força bé. Heu sabut fer-vos notar, expressar el vostre missatge i plegar sense que se us pugui retreure gaire en quant a actitud i cooperació. I això ja és dir molt.
Heu estat els darrers i, tot i l’intent de desacreditar-vos per la via de sanitat, us heu comportat amb un civisme que ha fet difícil qualsevol decisió d’ordre públic per part de la rectora.
Ara és el moment de reflexionar què s’ha fet bé i què no. La experiència serà enriquidora si se’n treuen les conclusions pertinents. Vosaltres i els ells.
Pel que fa a lluitar contra el Pla de Bolonya, els contrincants són nombrosos, poderosos i també tenen les seves raons. Ha estat i continua estant una lluita desigual. No crec que l’atureu però, ara el món sap que no us deixareu trepitjar tan fàcilment i, que potser, algunes coses hauran de fer-se diferents a partir d’ara ja que estareu a l’aguait.
Salut.
Els estudiants no llençaran la tovallola tan fàcilment, de això estic completament segur L’ensenyament gratuït, estic convençut que tard a d’hora l’ensenyament gratuït públic laïc democràtic científic i de qualitat tornarà a les aules.Perquè la veritat i la justícia social és la que sempre torna.