Tan sols he llegit fins a Gn 35,29 i ja tinc una pila de coses a dir (que de fet, algú altre ja haurà dit algun cop). O sigui que per fer mínimament possible l’objectiu d’aquesta lectura-comentari, hauré de discriminar i parlar només d’aquells fragments que consideri més rellevants.
Només de començar, el llibre sagrat del cristianisme no explica qui o què és Déu (cosa que és una pena), sinó com va ser creat el planeta Terra. Diu: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra”. Segons explica, en un primer moment la terra era caòtica i desolada (a veure, sobta creure que un ésser perfecte pugui crear quelcom d’aquestes característiques).
Després, perquè ens entenguem, Déu va iniciar un procés per assaig-error amb el qual va crear la llum (Gn 1,3) i “Déu va veure que la llum era bona” (com si no ho sabés tot), més tard va separar els mars i els oceans (Gn 1,9), els va posar nom i novament “Déu veié que tot això era bo”. I així va seguir amb la resta de creacions: les estrelles, el sol, la lluna, els animals (“feréstecs i domèstics”, com si ja existís l’ésser humà per a domesticar-los), etc. La història de la creació acaba dient: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo” (Gn 1,31).
Aquest procés (creació del cel i la terra, disseny i confecció d’animals i plantes, les estrelles, el sol, la lluna, etc.) va durar sis dies, que no està gens malament. “El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia creat” (Gn 2,2). I això em planteja un parell de dubtes més: El Déu tot poderós que tot ho pot fer, necessita descansar? Abans del primer dia, què feia Déu? El vuitè va tornar a la feina? I si és així, què feia? Pot ser que últimament s’hagi tornat a prendre un temps de repòs? Ho deixo a l’aire.
Quan crea l’home, el primer que li diu és que pot menjar de tot, menys “el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal” (Gn 2,17). La llegenda de la poma que tots hem vist a les pel·lícules en realitat no apareix enlloc, el fruit del qual parla la Bíblia és ni més ni menys que el coneixement. I després d’això Déu diu: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat” (Gn 2, 18). Adorm l’home, li treu una costella i en fa una dona.
El pecat original: La serp enganya la dona, que menja el fruit de l’arbre del coneixement i també en dóna a l’home, que tampoc sembla recordar el que Déu li havia dit. El càstig: A la serp, la fa la bèstia més maleïda per haver enganyat la dona; a la dona, li fa patir les grans fatigues de l’embaràs i el dolor del part i la condemna a desitjar el seu home i a que ell la vulgui dominar (Gn 3,16); i a l’home, “ja que s’havia escoltat la dona i havia fet el que li havia prohibit”, decideix aplicar-li un càstig que també afectarà la dona: maleir la terra i fer que li costi suor aconseguir-se el menjar.
Després de llegir aquest petit fragment (com podeu suposar) ja vaig quedar astorat: Creació divina per assaig-error, conceptes humans com “domèstic” o “camps per conrear” (Gn 2,5) abans que existís l’home, judici pels mateixos delictes amb una pena clarament discriminatòria per la dona (després de ser creada per fer companyia a l’home)… I mare meva, el que queda de llibre…
Salut!
Jo també hi afegiria un parell de qüestions de no menor rellevància:
Si no hi havia ningú, cóm podem saber que això és cert?. Per revelació divina posterior a algun sant?. Aleshores, se’m presenta una segona pregunta encara més intrigant: Ens podem creure la paraula de Déu per boca d’uns sants (que també ens hem de creure que ho són)?.
En el fons anem a caure altra vegada a la Fe. Si creus, existeix, si no, no.
Tal com has vist fins ara (i el que t’espera), les escriptures semblen fetes a mida de qui les escrivia, és a dir homes de carn i ossos amb inquietuds terrenals aixoplugades sota el mantell diví.
Company et recomano que llegeixis els articles del colomi missatger i algun dela Casa Europa (Cave Putes). El començament del Bereshit (“Al principi”) mal anomenat Gènesi, és en hebreu: Bereshit bara elohim… que vol dir Al principi creà els deus (El, sing. Elvim -llegit-elohim, plural: els deus). Després hi ha quatre textes mesclats i contradictoris (el creà home i dona, es a dir, androgen o hermafrodita)… etc.
A més hi ha dos deus diferents: El, deu toro d’Ugarit (2.000 ane), i Yavé (“de EA”), el deu sumeri Enki i acadi (semita) EA, en genitiu “de EA”. I així ad libitum… Els “llibres” (Biblia) són un timo propagandistic copiat dels textes babilonis a l’any 622 pel rabí Helkiach, a l’exili israelita. Molts contes “històrics”i cap dada històrica, ni David, ni Salomón ni llet amb vinagre.
Millor et recomano la mitologia sumeria o hitita, o inclús la grega (Dios: en grec: “de Zeus”), que potser t’ajaduran a entendre l’estafa judeocristiana.
Carpe diem, tempus fugit. I, sobre tot, Cave putes (“Guárdate de creer”), si alguna vegada vols saber.
Ah, “Sant” és paraula sánscrita i vol dir “venerable”, com Abraham: “Home nuvol”, ja veus que divertit! Carles.
Molt interessant.
Amb això de la poma podem constatar, doncs, que hi ha coses amb les que l’església sí que ha estat fidel al que demana el suposat llibre sagrat (sembla redundant, però és que en realitat es podria considerar una excepció, al cap i a la fi, se’l passen pel forro sempre que volen): sempre han tingut molt clar que el coneixement és dolent si es troba en mans, per ells, equivocades i s’han dedicat amb cos i ànima a amagar-lo. I, per fer-ho, no cal necessàriament un candau, també es pot prohibir el pas a la biblioteques… o a les escoles (per qui no pugui pagar certa quantitat), etcètera.
Ara m’has fet pensar en El nom de la rosa, d’Umberto Eco, que, de fet, el que ve a dir és això mateix.
Estic totalment d’acord amb les crítiques que estas fent…però l’error és que ho estas enfocant des del punt de vista modern…
és obvi que en l’època que suposadament jesús va viure (i evidentment tota l’anterior) el concepte de la dona, entre d’altres coses, estava menyspreat…prova d’això és que tots els apostòls són homes, i les úniques dones que hi apareixen o són la mare de déu (que te un paper poc rellevant) o bé maria magdalena, que bàsicament la tracten de puta.
Tb és evident que és un relat amb molts elements fantàstics, i això cap catòlic o cristià o diga-li com vulguis t’ho negarà (a no ser que no hagi superat la ESO)… tothom sap que la història d’Adam i Eva és un mite… el que passa és que la Bíblia no s’ha d’entendre com un llibre real, com un llibre per a estudiar l’història, perque obviament no ho fa (i com deia algú d’aquí dalt no hi havia ningú en el moment que Déu “teoricament va crear” el món). Jo crec que sincerament perds el temps criticant la bíblia perque moltes de les seves parts són “metàfores” perque els creients les apliquin a les seves vides…
És el mateix que passa amb els evangelis…el que es pretèn és que amb aquestes histories que ens explica la biblia o els evangelis…la gent actui d’una manera determinada (no entrem a discutir si és retrògrada o no…xk en el meu cas és obiv que sí). Joan l’evangelista és posterior a Jesús, i bé que explica la seva vida com si l’hagués viscut…
resumint, que serà per alguna cosa que la Biblia no s’inclou entre els llibres que et fan estudiar a l’escola per apendre història.
I no he escrit tota aquesta parrafada per defensar la biblia ni l’esglèsia, perque sóc més agnòstica potser que tu, però si d’alguna cosa em va servir anar a una escola de monges va ser entendre que el que transmet la biblia no són fets, sino comportaments basats en exemples.
El cristianisme s’ha fet seves moltes coses, des de la filosofia dels grecs anteriors a la bíblia i apoderant-se de les tradicions i llegendes profanes de cada cultura. Potser tenien l’intenció de conquerir territoris i anant agafant coses de cada i deixar-hi la seua empremta pròpia… no ho sé.
El fet discriminatori de les dones pot ser que fos anterior. A les altres civilitzacions tampoc se les tingué en compte, vistes només com un objecte o un complement, una extensió dels homes.
Però com diu l’Etis, l’Església pràcticament no ha canviat les seues idees des de fa la tira tot i que la societat canvia. En part es digne d’admirar, ja sigui si compartim el que prediquen o no.
Un altre fet és el dels evangelis apòcrifs, que són els que no són considerats “vertaders” per l’Església. Alguna cosa deuen tenir que vagi en contra seua. Suposo que s’haurien de buscar les similituds amb el que diu la Biblía i especialment els llibres que es comparteixen amb les altres religions monoteistes i específicament on discrepen, les unes de les altres.
Em sembla que me n’he anat molt per les rames. Però trobo que és difícil analitzar la bíblia sense tenir en compte tot el context històric en el que es trobaven, els fets anteriors i posteriors. Tot i això, molt interessant, jo crec que no m’estaria pas a llegir la biblía, ara que hi penso la vaig perdre a 1r d’ESO. Ens la van fer comprar al col·legi religiós on anava i quin remei! La veritat és que a religió no fèiem gaire religió i coses d’aquestes i la majoria de cursos era una classe com tutoria.
Reibob, em quedo amb l’últim paràgraf que has escrit. Les revelacions divines estan fetes a mida per aquell qui les va escriure. El cas més flagrant d’aquest fragment és el que parla del coneixement i la submissió de la dona.
Carles, novament gràcies per les recomanacions que fas. D’errors de traducció evidentment n’hi ha molts i canvien totalment el significat del llibre. Com que no tinc tota la documentació que m’agradaria, però, he de limitar el comentari a allò que podria deduir qualsevol persona, tingui o no tingui coneixements històrics o lingüístics. Les contradiccions que he posat de manifest les pot detectar qualsevol persona, fins i tot els que creuen en Déu. Per mi, el més important que hem d’extreure de la lectura de la Bíblia és que la va escriure una colla de gent amb una objectius determinats i que, simplement, no es pot fer servir com a llibre sagrat.
Marinetis, exactament, aquí s’ha demostrat que la lluita ciència-religió, almenys en el catolicisme, és inevitable, ja que una de les seves premisses és el rebuig al coneixement. Això em sona al cinquè punt del jurament de la Falange: http://www.falange-espanola.com/juramentofalangista.htm
Mariona, estic d’acord en moltes coses de les que dius, però deixa’m fer tres apunts. En primer lloc: pels cristians la Bíblia és la paraula de Déu, per tant, no se li pot qüestionar res. En segon lloc: la interpretació que se li pugui fer, només la pot fer un capellà, i tots sabem que cada capellà fa la seva interpretació segons les motivacions històriques, polítiques i socials de cada moment (és a dir, res etern i immutable, com la idea de Déu). I en tercer lloc: per més que es pugui interpretar de moltes maneres, el que cau pel propi pes és que el text no pot ser el fruit d’una revelació divina, sinó el redactat d’una sèrie d’homes que han creat un moviment religiós per a justificar la seva forma de vida. I aquest és l’objectiu de fer-ne la lectura i comentari.
Marta, evidentment la submissió de la dona és anterior al cristianisme. No volia pas dir que per culpa de la Bíblia existeixi el patriarcat, simplement que l’assumeix com a propi i el legitima durant milers d’anys. Tal com dius, d’evangelis que han estat censurats n’hi ha molts. Suposo que deu tenir relació amb el que comentàvem amb la Marina. I sobre les escoles religioses, no és tant important el currículum oficial s’hi imparteix (a través dels llibres i les assignatures), com el currículum ocult, és a dir, allò que tot i no estar escrit enlloc es transmet durant el procés educatiu. No puc opinar sobre la teva escola en concret perquè no la conec…
Segur que m’he deixat temes per contestar. Si és així, dieu-ho.
Salut!
no… la biblia no és la paraula de Déu… no és una revelació divina… técnicament ell dóna les directrius x portar la vida que en aquells moments es considerava “correcta” i van ser els homes els que ho van convertir en escrit (dubto que déu tingui una impresora a casa seva per dedicar-se a fer llibres)… recordem que en seu seu origen no existia l’esglèsia… per tant el que es pretenia era crear un model de vida basat en l’amistat, l’amor i tota la pesca (i x justificar-ho i xk tothom ho seguís es va crear la figura de déu… aquells comportaments són correctes xk teoricament els ha creat aquell que ho ha creat tot… si aquell que “els hi donava la vida” tb els hi podia treure… la gent no s’arriscava x por a ser castigats… és obvi que si s’hagués dit que aquell comportament “correcte” provenia de la voluntat de 4 tius com tu i jo…qualsevol els hagués qüestionat…
Els 10 manaments…les paràboles i aquestes coses…si no els hi posaven una mica de misteri (misteri traduït en poders de jesús, en poders de déu per castigar… com amb les plagues) la gent no ho veuria tant important.
Jo crec que el problema no és la Biblia, que en sí es un text de fa més menys 2000 anys…sino l’interpretació que se’n fa ara, és a dir, per part de l’esglèsia i dels capellans (recordem que al principi no existien tècnicament els capellans, els cristians eren una comunitat). No es pot aplicar literalment el que diu la Biblia avui en dia (agafant com a exemple novament el tema de les dones)… però s’ha de reconeixer que en el fons la majoria de comportaments als que “obliga” la biblia (que no és sinònim de l’Esglèsia) són comportaments solidaris, justos (obviament molts estan fora de contexte): no mataras, ajudar als pobres, etc etc.
És obvi que la biblia és utilitzada x l’ESglèsia per crear seguidors i per enriquir-se (però tb hem de pensar en que no tot el que fa l’esglèsia és dolent…xk possiblement aquells que realment ajuden als altres no surten als diaris, i sí en canvi, les declaracions dels capellans i tots aquells en contra de qualsevol tipus d’abortament, els mitjans de precaució i aquestes coses).
Evidentment que la biblia ajuda a crear fe i seguidors i religio i tot això…xo tb hi ha altres coses que ho fan (potser se’m notarà que sóc seguidora de Marx en aquest aspecte). Però molta gent utilitza coses x crear-se la fe..x alienar-se… nose… el futbol, els que creuen en el tarot, en els que creuen amb les bruixes que llegeixen les mans, etc etc.
Jordi,
He decidit comentar…
D’aquest tema ,si no em falla la memòria, ja fa un parell d’anys en vam parlar ( Golo-Golo).
Però saps el més bo? Estic treballant en un centre de monges!!!! M’ha fet molta gràcia tota la teva reflexió, i tú ja saps que en penso de tot plegat.
Un dia ja t’explicaré com és el dia a dia, fent la meva tasca i sentint pels altaveus el rosari….xD
Petons i fins aviat
mama sectària
Mariona, novament coincideixo amb moltes de les coses que dius (i perdona que no les enumeri per no fer això excessivament llarg). Pel que he llegit a la Bíblia fins ara, els conceptes de solidaritat, cooperació, igualtat, etc. no apareixen excessivament, sinó la competitivitat, la guerra, la submissió, etc. La història almenys fins Gn 35,29 és la dels senyors que tenen esclaus i moltes dones i que es mouen pel món intentant que el seu poble sigui el més gran i fort de tots, amb la benedicció de Déu. Repeteixo que parlo del que porto llegit, més endavant sortiran aquests altres conceptes que dius, que són els que aporten la part positiva a la filosofia cristiana i amb la qual segurament combregaré al cent per cent. De l’Església en concret potser n’escriuré una cosa més endavant, perquè em sembla que pot portar un debat molt i molt més llarg que el que pot aportar la lectura de la Bíblia. Evidentment no tot el que fa és dolent, però el balanç de la seva història està tristament ple de coses horribles.
Tat, m’ha alegrat que deixessis un comentari. Tinc pendent d’escriure una resposta a un correu sobre el Golo-golo des de fa molt de temps, ho sé. A veure si un dia, aprofitant que últimament escric sobre el tema, la redacto d’una vegada… Per cert, espero que coincidim aviat, per sentir la teva experiència en el centre de monges.
Salut!
però les coses que expliquen en els primers llibres tb s’han d’entendre com un contexte (dolent…) xk aparegués jesús…si tot el món hagués estat en pau i armonia no hagués tingut sentit que “déu” es convertís en home” no?
no ho sé… ja t dic que jo tb he patit 15 anys de la meva vida en un cole de monges… i fins i tot elles no li donaven un sentit literal a tot això… explicaven que el món era, precisament com has dit, un món de guerres, de summisió i tal i qual…i era x això que al final apareixia jesús, diguessim, com si fos un antinflamatori
“L’origen de les espècies” de Charles Darwin explica que totes les espècies del món provenen d’una cèl·lula ancestral que ha anat mutant -no adaptant-se!- al llarg de milions d’anys.
Jo et recomenaria més això que no el gensis de la Biblia.
Una abraçada.
Mariona, puc estar d’acord amb la idea que Jesús faci el paper de salvador de la humanitat. Tots els pobles han tingut herois, llegendes, salvadors, justiciers, etc. El que no m’entra al cap és el paper excessivament humà que atribueixen els profetes al mateix Déu. A la Bíblia apareix moltes vegades com un ésser venjatiu, ignorant, parcial, etc. Aquesta part és la que no quadra, si es pretén forjar la idea d’un ésser perfecte.
Elisabet, m’apunto “L’origen de les espècies” a la llista de llibres pendents. Tot i així, suposo que estem d’acord que per a poder desacreditar una teoria (en aquest cas, la creacionista) és imprescindible haver-la analitzat prèviament. Jo vaig un parell de passes enrere de tu, i encara estic qüestionant-me la base del catolicisme i tantes altres religions… No cal que digui, però, que fins al dia d’avui encara no he trobat cap argument científic contra la teoria de l’evolució. Per tant…
Salut!
Volia dir que la Bíblia, sobretot la primera part (l’Antic Testament) de tradició jueva (ells agrupen els llibre amb uns altres noms), és un llibre espiritual i no un llibre històric encara que conté fets històrics. Si els que és proposa és fer hermenèutica d’aquest volum de llibres, s’ha de tenir en compte el context històric i cultural del poble jueu, tal com diu la Marta.
Hi han molt de temes que es comenten, que no es poden resoldre amb 4 línies, has de tenir una base per poder entedre-les (que no fer-les teves). No es pot començar a llegir un llibre de Microeconomia avançada si no has fet una prèvia assignatura de intro. a la economia o microeconomia bàsica. D’altra banda, el que s’hauria de fer és estudiar el tema que es tracti des dels dos punts de vista, el d’un agnòstic (persona que li dona igual l’existencia de Déu) o ateu (nega l’existència de Déu… no en conec cap que hagi sigut capaç) i la d’un creient (jueu o cristià), perquè sinó tendeixes a no pensar i simplement “opines” (dius) el que has sentit o llegit d’un altre, que no no és creient i que diu o escriu el que està de moda (“pensament únic”) tot contrari a la religió, de connotacions molt cop marxistes o kantianes.
Només dir, que en allò que no aconseguir el marxisme (eliminar la religió), ho està aconseguint el capitalisme: que li haig de demanar a Déu, si ja ho tinc tot… Déu?, jo ja estic bé. Ara, com ha estudiants que som, crec que paga la pena llegir/estudiar el que diuen els cristians… perquè molts dels dubtes i crítiques a l’Esglèsia, ja han estat revocades fa temps i de tan en tan, es torna a debatre.
Ara trobo més interessant llegir el Nou Testament (el tercer i quart llibre de la Bíblia es fan pesats) on Jesús dona en els evangelis plenitud a tot el Antic Testament. Os deixo un parell de pàgines que he trobat força interesants:
http://www.interrogantes.net/
http://www.encuentra.com/
No volia carregar l’escopeta amb aquest post, sinó crear opinió.
ens veiem,
http://www.nosaltresmarxem.cat
Jordi l’origen de les especies està molt bé és una passada
tel recomano Jo mai he cregut en la biblia ni en un deu que castiga als homes, com a benfector, però m’agradaria postular la posibilitat de que la funcionalitat de l’univers tingués un patro organitzatiu, on el el Darwinisme i el disseny inteligent no estiguessin enfadats, es ha dir que una cosa fos la conseqüéncia d’un altre on el determinisme fos present en tota la matèria i anti matèria del Cosmos, i que dista molt del deu biblic personificat que ens presenta el cristianisme. Et recomano també un llibre que té com títol la Evolución creativa de Amit Goswami, tinc entés que no ha sortit publicat en Català és una llàstima, però bé val la pena. Pot ser t’ajudara a obrir més els teus horitzons,
Ara que he avançat en la lectura, és impressionant la física quantica el que arribar a teoritzar
Bones Jordi:
He estat fent un tomb entre les teves reflexions… molt interessant el bloc!! Respecte les religions (com a mínim en la cristiana), una de les majors falàcies, i parlo com tu des de la simple pràctica de l’anàlisi racional, no des de l’animadversió a cap creença, és la d’haver creat un ésser que és impossible de definir, localitzar, descriure… i malgrat això traspassar a la resta de no creients l’obligatorietat de provar la seva no existència! L’argument és:
- A déu s’hi arriba per la fe; si no hi arribes és que no tens fe.
- D’acord, però almenys digues-me què és déu.
- No, és que això hi has d’arribar, no t’ho puc explicar…
- ???
Això no és més que la reformulació d’una filosofia precristiana que intentava definir l’U, el tot, i ho feia per negació, més que per afirmació: l’U és allò de què no es pot parlar, l’U és allò a què no es pot renunciar… però sense afirmar o definir mai que és l’U. Si afirmes que una cosa existeix el mínim és demostrar-ho, i no pas fer demostrar als altres que no existeix. De fet, les pràctiques que es basen en la racionailtat, com la justícia, pressuopsen que ningú és culpable fins que es demostri el contrari. Algú s’imagina nua justícia que consideri tothom culpable fins que acnsegueixi demostrar que no ho és…? en fi, si no fos terrible podria ser fins i tot còmic!
No hi sóc entès en absolut, però la gent afeccionada a les falàcies i la història té molta feina amb les escriptures…
Apa, ens veiem!!