No m’agrada aquella gent que quan veu un convergent -o qualsevol altra cosa que no sigui una reproducció fidel del seu referencial polític- només és capaç de veure-hi una mala persona, de la qual no se’n pot aprendre absolutament res i raó per la qual pot ser automàticament classificada com a exemple que cal evitar i emular inversament.
Els sectaris, aquesta gent que més que en el país pensen en la seva organització, estan farts de dir que si els convergents fan una cosa, nosaltres hem de fer tot el contrari. La raó que t’etziben és que sinó “t’estàs tornant com ells”. És a dir, una organització revolucionària no pot tenir cap mena de semblança amb aquelles organitzacions que consideri que no ho són.
Em buscaré -una vegada més- una d’aquelles discussions polítiques que a mi m’agraden, amb aquests puristes de la revolució, tot etiquetant a Convergència de revolucionària. Sí, sí: Dic que Convergència és revolucionària. I ho posaré en negreta, per si sou dels que només es llegeixen els meus textos en diagonal: Convergència és revolucionària.
