M’he canviat de bloc!

Us informo que a partir d’ara faré servir aquest altre bloc:

http://www.jordigasulla.cat

Recordeu que si hi estàveu subscrits heu de canviar l’adreça de subscripció:

http://www.jordigasulla.cat/feeds/posts/default

Salut!

La Garrotxa ha decidit

210 dies. Aquest és el temps que es triga a consultar tots els ciutadans de la Garrotxa. El 28 de setembre de 2009 fèiem la primera reunió de La Garrotxa Decideix, en decidíem el nom i n’acordàvem el funcionament, i el 25 d’abril de 2010, l’últim poble que quedava -Olot- votava democràticament si volia, o no, un estat propi per a la nació catalana.

Si bé aquell 28 de setembre, al local d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, érem només 11 les entitats adherides, al final del trajecte n’hem aconseguit 117. Una xifra astronòmica per una comarca de 50.000 habitants dispersats en 21 municipis. En qüestió de set mesos hem mobilitzat més d’un miler de persones, de tots els àmbits i sectors socials haguts i per haver, amb aquest objectiu. Tan sols aquesta mobilització ciutadana, no cal dir-ho, ja és un èxit en si mateixa. No ho dic per dir: Qui pensi el contrari, que intenti fer el mateix i després en parlem.

Però és clar, sense números mai s’acaba d’entendre l’abast d’una mobilització popular. Realment hem participat en un fet històric? O senzillament ens intentem convèncer que els dies i dies que hem estat dedicant al projecte no han estat en va? En moments com aquest, que el volum immens de feina gairebé et fan aïllar del món real, no saps què pensar. Cal distingir entre allò que t’agradaria que fos i allò que realment és. Per tant, amb el cap fred, anem a constatar fets i a comparar números:

Discriminació al City Arms d’Olot

«En Met és un noi de 18 anys. Dedica bona part del seu temps a organitzar activitats de cara als joves, col·laborar amb associacions culturals, ensenyar informàtica a gent gran i nens petits, etc. En definitiva, és un noi compromès amb la societat que l’envolta, d’aquells que tan de bo n’hi haguessin més.

El passat 19 de febrer de 2010 va sortir de festa per Olot amb el seu tiet, que feia mig any que no veia. Primer van anar a la Taverna de dalt, després al Dnit i finalment al City Arms. Aquell hauria estat un dia qualsevol si no fos perquè en arribar al City Arms el guàrdia de seguretat, dirigint-s’hi en castellà, els va prohibir l’entrada. Per què? Van preguntar ells dos. El guàrdia va dir que eren ordres de l’amo. Però quines ordres? “Prohibir la entrada de cualquier marroquí”.

Estupefacte, en Met li va explicar que ha nascut i ha viscut tota la vida aquí i que té el DNI espanyol com qualsevol altra persona, però no va servir de res. Al seu carnet d’identitat hi diu Mohamed (encara que tothom li diu Met), i això és motiu suficient per l’amo del City Arms per prohibir l’entrada a algú. Encara que sigui totalment il·legal -i immoral- fer-ho.»

L’èxit de les consultes populars

Les consultes sobre la independència que es van celebrar el passat 13 de desembre de 2009 han estat llegides per molts mitjans internacionals com una lliçó de democràcia directa i un exemple clar que actualment és possible “un trencament sense violència” a la Unió Europea (Le Monde).

Realment, no ens hem inventat res. Mitjançant les consultes hem aplicat el sentit més essencial de democràcia: “Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu”. La intenció era saber què opinava la gent sobre la independència de la nació catalana i el resultat va ser extraordinari.

A diferència del que van publicar alguns mitjans (entre ells, per sorpresa meva, el setmanari La Garrotxa) i del que van dir alguns responsables polítics amb molt mala memòria (o molt males intencions), la participació assolida va ser un èxit rotund. Comparem, sinó, les dades de participació de les eleccions europees i les dades de participació de les consultes populars a la comarca:

Primera valoració del 13D a la Garrotxa

Avui és un dia històric, perquè per primera vegada 15 municipis de la Garrotxa han pogut opinar sobre si volen, o no volen, la independència. Ho han pogut fer en un referèndum impecable, avalat per una dotzena d’interventors acreditats i, fins i tot, de dos observadors internacionals.

Aquests són uns resultats sense precedents. No només perquè s’ha organitzat des de la societat civil, sinó que ho hem fet de manera totalment legal. Encara que alguns ho hagin volgut prohibir no han pogut, perquè no tenien base legal. El més important, però, ha estat que el nostre objectiu era fomentar la participació i ho hem aconseguit. Ho hem aconseguit sense el suport de les institucions, ho hem fet de manera totalment autònoma, amb el suport de molta gent diferent, de totes les tendències i sense cap mena de protagonismes, sinó que tots anàvem a una.

Estem convençuts que avui hem fet la democràcia un xic més forta. Hem recordat que les persones, totes, tenen el dret de poder opinar sobre tots els temes que els afecten. Hem recordat que són les persones del poble les que han de decidir lliurement i sense coaccions quin futur volen pel seu poble. Les que prefereixen el sí, les que prefereixen el no i les que prefereixen votar en blanc. I no només això, sinó que ho hem pogut decidir els que vam néixer aquí i, també, els que no hi van néixer, sense distincions, perquè ells també formen part del poble català i han de ser partíceps d’aquesta decisió col·lectiva.

Comunicat de renúncia al càrrec de Coordinador del Consell d’Estudiants

Les eleccions d’ahir al rectorat van acabar de la manera més trista possible: En primer lloc cal destacar l’abstenció, que va ser del 78,62% i, en segon lloc, la opció més votada no va ser cap candidatura sinó el vot nul, amb 835 vots (1.176, si sumem vots nuls i vots en blanc).

Anna Maria Geli (amb 746 vots) i Manel Poch (amb 710 vots) es saludaven alegres després de conèixer el resultat, a la Facultat de Lletres. Una alegria incomprensible tenint en compte els resultats. Els representants dels estudiants no podíem estar més estupefactes davant d’aquest panorama.

Després d’intentar deslegitimar els processos democràtics que van endegar els estudiants contra el Procés de Bolonya, dient que els dos referèndums que havíem realitzat de forma oficial no eren legítims per haver aconseguit un 14,76% i un 18,10% respectivament, els dos candidats ara donen per bones unes eleccions que han assolit el 21,38% de participació.

Discurs a la inauguració oficial del curs acadèmic 2009-2010 a la UdG

Us adjunto el discurs que vaig pronunciar durant l’acte d’inauguració oficial del curs 2009-2010, com a Coordinador del Consell d’Estudiants: “Benvolguts estudiants, Benvolguts membres del Personal d’Administració i Serveis, Benvolguts membres del Personal Docent i Investigador, Benvolgudes autoritats, Membres de l’equip de rectorat…

Martin Luther King va dir:
La covardia es pregunta: És segur?
La conveniència es pregunta: És política?
La vanitat es pregunta: És popular?
Però la consciència es pregunta: És correcte?
I arriba un moment en el qual hom ha de prendre una posició que no és ni segura, ni política, ni popular. Però hom la ha de prendre perquè és la correcta.

Doncs bé, ahir a la nit, quan em vaig asseure al davant de l’ordinador, em vaig plantejar com hauria de ser el discurs que us llegís avui.